dimarts, 29 de març del 2016

Ramon Viñas Vallverdú. L’art rupestre: una conducta que forma part de nosaltres


Ramon Viñas. Fotografia de Pau Frigola
El sostre del menjador amb impressionants imatges d’Altamira, un mural i pedres d’Alcover per experimentar, gentilesa de l’empresa Pedrastore, tot preparat per acollir al Corral  Ramon Viñas Vallverdú, en el que seria, després de la seva llarga trajectòria docent, el seu primer taller d’art rupestre adreçat a  adults, a excepció, és clar,  dels seus alumnes de màster. 

No podíem començar un taller sobre com i per què pintaven els nostres avantpassats sense un marc teòric que ens permetés entendre millor el que després practicaríem. És per això que en Ramon va voler remarcar que “anem a entendre una conducta que forma part de nosaltres, els mitjans de comunicació gràfica". 

“En l’origen de l’art rupestre hi ha la por”. La por a les malalties, a la mort, a la natura desfermada, a la falta de menjar;  les necessitats humanes més bàsiques hi estan relacionades i s’expressen en forma de creences. Amb els humans que ens van precedir ens uneixen aquestes mateixes emocions i, des de fa 40.000 anys, arreu del món l'home ho ha volgut plasmar simbòlicament amb l'ús de tècniques diverses, ja sigui en el cos o en la pedra, en espais que han estat durant mil·lennis “especials i sagrats”.

Símbols com la Venus paleolítica han perdurat en el temps i, progressivament, s’han anat transformant, depenent de la cultura, per expressar el mateix significat o un de semblant. Les creences animistes sobre la realitat encara són ben presents a l’actualitat. La màgia ha donat pas a la religió i avui en dia, en determinades cultures, és la ciència qui ocupa aquest espai.

No sabem exactament des de quan els humans tenim un comportament simbòlic. Una de les proves més antigues és el bifaç Excalibur, que fou trobat a la Sima de los Huesos, a Atapuerca. Una magnífica eina que mai havia estat utilitzada i que va pertànyer als primers heilderbergensis fa entre 600.000 i 200.000 anys, associada a una acumulació de com a mínim vint-i-vuit cadàvers, podria haver estat la primera ofrena coneguda. No hi ha dubte que el desenvolupament del cervell, especialment del lòbul frontal,  va tenir un paper fonamental en l’aparició del simbolisme dels posteriors Homo sapiens

Durant l’explicació, Ramon Viñas projectava a un ritme frenètic imatges d’arreu del món i de diferents períodes i cultures. Escenes de lluites, de cacera, d’animals, d’éssers de difícil interpretació, representades a les parets de balmes i coves, peces d’art moble fetes sobre pedra o ivori, com l’home-lleó d’Ulm. A partir de totes elles vam entendre la diversitat de tècniques, sovint combinades, que es poden trobar en aquestes representacions: dibuix, perfilat, pintura amb diferents elements i colors, gravat, etc. Moltes d’aquestes representacions apareixen superposades formant conjunts espectaculars.

Un moment de la introducció teòrica. Fotografia Pau Frigola
El Ramon va destacar el significat de les representacions de cavalls  i els bòvids, dos dels temes més recurrents en l’art rupestre, amb un potent simbolisme encara avui present a moltes cultures. Segons alguns especialistes tenen una significació d'arrel sexual, el de la complementarietat del masculí i el femení,  que trobem associada també a d'altres signes abstractes. Aquest dualisme roman en molts símbols posteriors, el respecte pels bòvids a l'Índia, les festes de braus i  moltes altres manifestacions.

Quin era el perfil de les persones que feien aquestes representacions? Gent especialitzada? Xamans sota l’efecte de substàncies psicotròpiques? I els llocs, eren santuaris estructurats? Molts d’ells responien a representacions astronòmicament rellevants?

La curta explicació teòrica ens va deixar amb ganes de continuar desvetllant el secret que amagaven aquestes manifestacions, que en moltes cultures també estan a l’origen de les grafies dels alfabets.

Després del sopar, va venir la demostració sobre el mural i les pedres. Prèviament, va mostrar-nos l’elaboració de les pintures amb la barreja de pigments minerals, aglutinants i espessidors per tal de trobar la textura adequada. A partir d’aquest punt, qui va voler, va poder “aerografiar” la pròpia mà en negatiu, pintar en carbó o ocre, o gravar amb un burí de sílex.

Una experiència teòrica i pràctica que va resultar molt gratificant per a tots els assistents. Esperem poder reprendre aquesta temàtica en un futur proper, ja sigui en una nova edició del Corral, o en un altre context. Els coneixements, la capacitat de comunicació i la il·lusió del Ramon Viñas van multiplicar encara més la motivació que sobre el tema ja teníem els corralers.

Per acabar, volem transmetre a tothom que llegeixi aquestes línies la necessitat de valorar i conservar un patrimoni que malauradament es va deteriorant, a casa nostra i arreu del món, amb el pas del temps i l’acció humana.

Imatge de grup després del taller. Fotografia Pau frigola

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada